Per als midiovans, el futur és com un despertador. La seva concepció del temps no contempla l’existència del passat, i de fet constitueixen una societat sense historiadors ni literatura. El seu sentit del temps es divideix en dues preguntes: què està passant, i què ha de passar. Per això, orienten la seva vida a moments que intuïen determinants, i que han estat establerts en algun moment (a ningú li preocupa saber quan; tant podia tractar-se de dies com de segles) pels seus degans. Com que els midiovans viuen el temps com un desgast, alguns dels seus membres es dediquen a oscar reiteradament una roca, fins que arriba el moment que s’havia fixat. Aleshores, la pregunta de què està passant adquireix una major importància, i és en aquests moments de despertar col·lectiu que rau la felicitat absoluta dels midiovans.
On 18 Jun 2025, at 09:52, central@mail.issim.net wrote: